EL MEU DISCURS ARTISTIC, SIMBOLOGIA, FILOSOFIA I TÈCNICA
ENRIC AROMÍ-MASRIERA
Entre allò visible i allò invisible
La meva obra explora el territori incert on el cos humà es troba amb la natura, la memòria, el simbolisme i la transformació.
Treballo principalment amb pintura, dibuix, collage i tècniques mixtes per crear figures que habiten entre la realitat i el somni. Encara que alguna cosa m'impulsa de tant en tant a endinsar-me a l'escultura i la literatura.
Les meves imatges estan poblades de cossos que es fragmenten, es fusionen, desapareixen o s'entrellacen amb ous, flors, closques, peixos, ocells, pops formigues, abelles, llet, mel…
Aquests elements no són merament decoratius; funcionen com a símbols didentitat, vulnerabilitat, consciència, instint i canvi.
M'interessa el cos com a llindar: Una superfície visible a través de la qual es fan experiències invisibles. A la meva obra, la figura humana mai no és del tot estàtica.
Sempre s'està convertint en una altra cosa: Una mica més fràgil, més misteriós o més profundament connectat amb el món natural.
Les meves pintures conviden l'espectador a alentir el ritme, mirar més enllà de les aparences i endinsar-se en un espai on la bellesa pot contenir inquietud, la vulnerabilitat pot expressar fortalesa i la identitat pot romandre oberta.
SOBRE MI
La meva trajectòria artística
Sóc un artista visual nascut a Catalunya, a prop de Barcelona amb una obra que explora la frontera entre la forma humana i el surrealisme.
Sempre m'han atret les imatges que contenen més d'una realitat alhora: visible i oculta, física i psicològica, íntima i universal. La meva pràctica artística va sorgir del desig d?investigar aquestes contradiccions a través del cos, el món natural i la superfície material de l?obra.
La meva obra incorpora Aquarel·les, Acrílics, Tinta, grafit, ceres, aerògraf, encàustica, esprai, collage i tècniques mixtes incloent-hi algunes vegades una tècnica de la meva invenció (2001) a la qual vaig anomenar “Gelopaint” basada en les gelatines cromàtiques de la fotografia analó. Utilitzo aquests enfocaments diferents no com a categories separades, sinó com a llenguatges complementaris. Cada tècnica permet explorar una dimensió diferent de l'experiència: Precisió, atmosfera, erosió, transparència, densitat o moviment.
La figura humana es manté al centre de la meva pràctica. Tot i això, no ho abordo com una forma tancada o definitiva. El cos és un territori de memòria i de transformació. Es pot convertir en un paisatge, una closca, una flor, un pop, un peix, un fragment o una obertura cap a un món interior desconegut.
En créixer a Catalunya, vaig estar envoltat d'una rica tradició artística tant Social com Familiar, on el cos, el simbolisme, l'espiritualitat i la materialitat sempre han tingut un paper important. La meva obra dialoga amb aquestes tradicions alhora que avança cap a un llenguatge visual contemporani definit pel surrealisme, les tècniques mixtes, el simbolisme psicològic i les possibilitats expressives de la textura.
Creo imatges deliberadament obertes a la interpretació. No ho vull explicar tot dins del marc. Prefereixo deixar espai per a l'ambigüitat, perquè permet a l'espectador endinsar-se a l'obra i fusionar-se amb els seus propis records, emocions i preguntes.
FILOSOFIA
El cos femení com a llindar
El cos femení és el primer territori que habitem i el primer llenguatge a través del qual experimentem el món.
Abans que la identitat es converteixi en una idea, és una sensació física. Ens descobrim a nosaltres mateixos a través de la pell, el moviment, la vulnerabilitat, el contacte, la limitació i el desig. Per això, el cos a la meva obra mai no és merament anatòmic; transporta memòria, tensió, silenci, resistència, la possibilitat de canvi i evolució.
Les meves figures habiten un estat intermedi. No són ni del tot realistes ni del tot imaginàries. Hi són presents, però mai del tot accessibles. Les seves cares poden aparèixer ocultes, fragmentades, cobertes o transformades. Els seus cossos poden fusionar-se amb formes orgàniques o dissoldre's a l'atmosfera circumdant.
A través d'aquestes imatges, exploro la identitat com una cosa inestable i en evolució. No crec que estiguem definits per una imatge única i permanent de nosaltres mateixos. Estem formats per capes dexperiència, memòria, contradicció, pèrdua, desig i imaginació.
Realitat i somni
El surrealisme em permet representar allò que no es pot veure directament.
Els elements impossibles de les meves pintures no pretenen escapar-se de la realitat. Són una manera de revelar veritats emocionals que el realisme per si sol no sempre pot expressar. Un ou, una closca d'ou, una flor, un ocell o un pop es poden convertir en un objecte psicològic: Una imatge a través de la qual el món interior es fa visible.
El meu llenguatge visual sorgeix de la trobada entre formes reconeixibles i relacions impossibles. Insereixo objectes familiars en contextos inesperats per pertorbar-ne el significat habitual i obrir-los a noves interpretacions.
La naturalesa i la figura humana.
La natura apareix a la meva obra com una força activa, més que com un teló de fons passiu.
Flors, insectes, peixos, ocells, ous, fruites i formes marines es converteixen en extensions del cos i de la consciència humans. Suggereixen que la identitat humana no està aïllada sinó connectada a sistemes orgànics més amplis.
El pop, per exemple, pot representar intel·ligència, adaptabilitat, instint, misteri, allò desconegut, encara que també els múltiples braços de l'actual Societat amb les seves urpes influenciadores i constantment agressives. L'ou pot suggerir origen, fragilitat, aliment o potencial, però també inici, progressió, intel·ligència i voluntat de generar una mica més gran. Moltes vegades ho incloc com a cèl·lula cerebral primigènia. Les flors poden parlar de bellesa, renovació, vulnerabilitat, encara que també caducitat.
Aquests símbols no tenen un significat fix. El sentit varia segons el context de cadascuna de les meves obres per guiar l'experiència interpretativa de cada espectador.
Presència i absència
M'interessa profundament allò que es mostra i allò que roman ocult.
Un rostre difós, una mirada vetllada, un cos fragmentat o una superfície marcada per esquerdes poden suggerir la inestabilitat de la identitat i la memòria. El que no incloc o falta a la imatge és tant o més important com el que roman evident o visible.
Aquesta tensió entre presència i absència permet que l'obra romangui oberta. Crea un espai on l'espectador és convidat no només a observar, sinó a participar, a interpretar, a endinsar-se voluntàriament en un món on potser mai no hauria entrat per si mateix.
EL TREBALL
Un llenguatge visual de transformació
La meva obra s'articula al voltant de la figura humana però va més enllà del retrat tradicional.
Creo figures que hi ha entre estats: Humà i animal, cos i paisatge, realitat i somni, vulnerabilitat i fortalesa. Aquestes transformacions no són només experiments formals; reflecteixen la manera com la identitat canvia amb el temps i com l'experiència interior sovint transcendeix l'aparença externa.
Les meves Obres combinen la claredat figurativa amb interrupcions surrealistes. Una cara representada amb precisió pot coexistir amb un objecte impossible. Un cos realista pot emergir una superfície danyada o abstracta. Una expressió serena pot estar envoltada de símbols que generen incertesa.
Aquesta relació entre precisió i ambigüitat és central a la meva pràctica
Motius recurrents
Certs motius reapareixen al llarg de la meva obra:
• Ous i closques d'ou com a símbols d'origen, fragilitat, aliment i potencial.
• Pops com a imatges d'intel·ligència, adaptabilitat, misteri, profunditat emocional i manipulació absoluta.
• Flors i pètals com a símbols de bellesa, transformació, renovació i de l'efímer.
• Closques d'ou com a espais de protecció, recer, naixement i introspecció.
• Vels i benes als ulls com a metàfores d'ocultació, percepció, privadesa i visió alterada.
• Ocells com a signes de llibertat, comunicació i instint.
• Aigua i imatgeria marina com a representacions de l'inconscient i la profunditat emocional.
• Esquerdes i superfícies desgastades com a testimonis del pas del temps, la memòria i la resiliència.
• Formes geomètriques com a signes d'estructura, fragmentació i dels sistemes que configuren la identitat.
Bellesa i inquietud
M'interessa el moment en què la bellesa comença a transformar-se en una cosa més complexa.
Una paleta de colors harmoniosa pot contenir un símbol inquietant. Una figura delicada es pot ubicar en un entorn impossible. Una expressió serena pot suggerir una tensió interna irresoluble.
No vull que la meva obra només ofereixi plaer visual. Vull que la bellesa es converteixi en una porta dentrada a la reflexió. La primera impressió pot ser sensual, elegant o onírica, però darrere hi ha sovint una qüestió sobre la identitat, la percepció, la memòria o la fragilitat de lexistència.
El paper de l'espectador
Mai pretenc imposar una interpretació única a l'espectador.
La meva intenció és crear imatges que romanguin actives a la imaginació. L'obra es completa mitjançant la trobada entre el llenguatge visual i l'experiència personal de l'espectador.
Cada persona aporta a la imatge un record, una por, un desig o una associació simbòlica diferents. Per això, considero que l'ambigüitat no té claredat, sinó una forma de generositat: ofereix a l'espectador l'espai per endinsar-se a l'obra.
SÈRIES
*Móns connectats
Les meves sèries no són projectes aïllats. Formen una constel·lació d'idees, motius i estats emocionals recurrents.
Els mateixos símbols poden aparèixer a diferents obres, però el seu significat canvia segons la relació que estableixen amb la figura, la superfície i l'atmosfera circumdant. Un motiu repetit mai no és exactament igual; evoluciona.
*Obres figuratives surrealistes
Aquest conjunt d‟obres se centra en la transformació de la figura humana mitjançant elements simbòlics inesperats.
Ous, ocells, pops, petxines, flors i altres formes orgàniques interrompen el retrat tradicional i creen un diàleg entre allò humà i allò desconegut.
Obres que exploren la identitat, la percepció, la vulnerabilitat i la tensió entre el cos que reconeixem i el jo interior que roman misteriós.
*L'ou i la figura
En aquest grup d'obres, l'ou es converteix en un símbol recurrent de potencialitat, origen, fragilitat, aliment, transformació i moltes vegades com l'implant primigeni d'intel·ligència i consciència que se'ns concedeix en néixer.
De vegades substitueix el cap. De vegades cobreix els ulls. De vegades sembla fondre's sobre la cara o surar per sobre del cos.
En situar l'ou dins el retrat, qüestiono l'estabilitat de la identitat i la relació entre el pensament, el cos i l'existència material. L'ou és alhora quotidià i simbòlic, íntim i rar.
*Obres marines i de pops
Les obres marines exploren la relació entre el cos humà i les profunditats del desconegut.
El pop apareix com una criatura d'intel·ligència, adaptabilitat, instint i misteri, però també de vegades és la representació dels elements socials que condicionen les nostres vides. Els seus tentacles poden protegir, amagar, abraçar o embolicar la figura. El mar es converteix en una metàfora de l'inconscient: un espai interior on els pensaments, els records i les emocions es mouen sota la superfície visible.
Aquestes pintures reflexionen sobre la fluïdesa de la identitat i la possibilitat que allò desconegut no sigui extern a nosaltres, sinó que ja forma part dels qui som.
*Figures vetllades i fragmentades
Aquesta sèrie investiga l'ocultació, l'anonimat, la memòria i la inestabilitat del jo visible.
Velos, benes als ulls, trets facials difuminats, superposicions geomètriques i contorns que es desfan interrompen la funció tradicional del retrat. La figura continua sent reconeixible, però la identitat individual mai no es revela del tot.
Aquestes obres plantegen preguntes sobre quant de nosaltres mateixos decidim mostrar, quant queda amagat als altres i si la identitat pot existir sense una imatge estable. Figures etèries i atmosfèriques
En aquestes obres, la figura humana emergeix de la boira, l'ombra, la llum o les superfícies abstractes.
El cos esdevé menys sòlid i més atmosfèric. Sembla que hi ha entre el record i la presència, el somni i la vigília, la materialitat i la desaparició.
Utilitzo contorns difuminats i paletes contingudes per crear imatges que conviden a una contemplació serena. Aquestes obres no se centren tant en la narració com en la sensació emocional de viure en un espai incert.
Paisatges i formes naturals
Els meus paisatges i obres de temàtica natural amplien les inquietuds generals de la meva pràctica figurativa.
Els arbres, l'aigua, les flors, les formes orgàniques i els entorns naturals abstractes esdevenen meditacions sobre el temps, la memòria, la fragilitat i la continuïtat. La naturalesa es presenta com un arxiu viu: Un element que conserva petjades de transformació i perdura a través del canvi.
TÈCNIQUES
El material com a significat
El meu procés comença amb linterès per la superfície del material.
Utilitzo pintura acrílica, aerògraf, esprai, aquarel·la, grafit, tintes, collage i tècniques mixtes. Aquestes tècniques em permeten moure'm entre control i atzar, precisió i erosió, suavitat i resistència.
No tracto la tècnica com una cosa separada del significat. El caràcter físic de la superfície contribueix directament a la dimensió emocional i filosòfica de cada obra.
Superposició de capes
Construeixo les meves imatges mitjançant múltiples capes.
Algunes capes són transparents i atmosfèriques. Altres són tosques, raspades, ratllades o eliminades parcialment. Aquest procés permet que la imatge conservi una sensació d'història, com si s'estigués construint i revisant contínuament.
La superposició de capes també reflecteix el funcionament de la memòria. No recordem de manera perfectament ordenada. Les imatges se superposen, desapareixen, tornen i canvien segons el temps i l'emoció.
Textura
La textura crea un diàleg entre allò visual i allò físic.
Una zona llisa pot suggerir pell, silenci o vulnerabilitat. Una zona rugosa pot evocar memòria, erosió o resistència. Les esquerdes i les abrasions trenquen la il·lusió d'una imatge estable i recorden a l'espectador que l'obra és alhora representació i objecte.
La superfície es converteix en un registre del temps. Mostra no només el que representa la imatge, sinó també alguna cosa sobre com va sorgir.
Aerògraf, Aerosols i difusió
Em permeten crear transicions suaus, efectes atmosfèrics i una sensació de dissolució.
Faig servir la difusió per suavitzar el límit entre la figura i el seu entorn. Això fa que el cos sembli sorgir de l'espai circumdant o tornar-lo.
L'absència de contorns definits afavoreix una lectura més psicològica. La figura no està ubicada simplement en un entorn físic; sembla que existeix dins d'un entorn emocional o metafísic.
Tinta, ceres i profunditat de la superfície
La tinta introdueix una qualitat suau, lluminosa.
Les ceres poden preservar, amagar, segellar o alterar la imatge. Creen una distància física entre l'espectador i la figura representada, alhora que crida l'atenció sobre la presència de l'obra d'art com a objecte.
Aquesta tensió entre preservació i ocultació és fonamental per al meu interès al medi. Suports trobats i utilitaris.
LLENÇOS I SACS
Quan treballo amb materials com sacs de cafè originals, deixo que la història del suport romangui visible.
Les fibres, costures, irregularitats i zones desgastades passen a formar part de la composició. Aquests suports vinculen l'obra amb idees relacionades amb la feina, la circulació, el consum i el trànsit dels objectes pel món.
Pintar sobre aquestes superfícies crea un diàleg entre el material quotidià i la imatge simbòlica. L'objecte utilitari és un espai per a la introspecció.
Precisió i imperfecció
El meu procés combina una representació figurativa detallada amb una ruptura deliberada.
Puc construir amb cura els trets d'una cara i, a continuació, interrompre'ls amb un vel, un objecte simbòlic, una esquerda, una forma geomètrica o una capa d'abstracció.
Aquest contrast reflecteix la tensió central de la meva obra: el desig de reconèixer i la necessitat acceptar la incertesa.
COL·LECCIONISME
Viure amb l'obra
Crec que col·leccionar art no només és un acte d'adquisició. És un acte per establir una relació a llarg termini amb una imatge.
Una obra entra en un espai, però també entra a la vida emocional de la persona que hi conviu. Amb el temps, la relació evoluciona. Els detalls esdevenen més visibles. Els significats canvien. L´obra d´art comença a coexistir amb records, converses i experiències quotidianes.
Les meves pintures estan creades per a una sostinguda interacció. No estan pensades per ser ràpidament consumides. Els seus elements simbòlics, les superfícies materials i les atmosferes estratificades es revelen de mica en mica.
Es podria dir que les meves obres són com la coberta d'un bon llibre, que en llegir-lo es descobreixen cada dia més mons, més detalls. Amb el gran avantatge que el final el posa l'espectador, però també les seves múltiples relectures amb els seus significats infinits.
La meva obra es dirigeix a col·leccionistes que se senten atrets per:
• L'art figuratiu contemporani amb profunditat simbòlica.
• El surrealisme i la imatgeria de forta càrrega psicològica.
• Les superfícies amb textura i les tècniques mixtes.
• Les formes humanes i naturals en procés de transformació.
• L'art obert a la interpretació personal.
• Obres que aporten tant atmosfera com presència visual a l'espai.
Exposició i atmosfera
La presentació ideal depèn del caràcter de cada obra.
Les superfícies amb textura es beneficien d'una il·luminació acuradament controlada que en reveli la profunditat sense generar reflexos excessius. Les obres de cromàtica continguda sovint llueixen millor a parets de tons neutres i entorns serens, mentre que les peces de colors més intensos poden actuar com a punts focals en interiors contemporanis.
La relació entre l'obra d'art i l'espai és fonamental per a mi. Una pintura no hauria de limitar-se mai a ocupar una paret; hauria de transformar l'atmosfera de l'estada i crear un espai que capti l'atenció.
Obres originals i edicions
Les obres originals conserven la presència física del material: la superfície, capes, imperfeccions i empremtes deixades durant el procés creatiu.
Algunes obres seleccionades també estaran disponibles en edicions d'Art de gran qualitat, però mai amb la mateixa mida de l'original. Aquestes permeten que la imatge arribi a un públic més ampli, mantenint un lligam estret amb l'obra original.
Podeu facilitar informació sobre disponibilitat, dimensions, materials, edicions i preus actuals a petició de l'interessat.
Una relació personal
Espero que la meva obra adquireixi un significat rellevant a la vida del col·leccionista, més enllà de la seva funció decorativa.
Cada pintura transmet una atmosfera, una pregunta o una tensió. En passar a formar part d'una col·lecció, inicia un capítol nou. El seu significat ja no depèn només de la meva intenció inicial, sinó també dels records i les reflexions que desperta en el seu nou entorn.
Col·leccionar una o més de les meves obres significa conviure amb una imatge oberta, capaç d'evolucionar a mesura que l'espectador canvia.
CONTACTE
Inicia una conversa
Estic obert a conversar amb col·leccionistes, galeries, comissaris, dissenyadors, institucions i qualsevol persona interessada a conèixer millor la meva obra.
Si voleu informació sobre obres originals disponibles, edicions, exposicions, col·laboracions o encàrrecs, poseu-vos en contacte amb mi.
M'interessen especialment els projectes que exploren l'art figuratiu contemporani, el surrealisme, el simbolisme, les tècniques mixtes, la identitat, el cos humà i la relació entre la humanitat i la natura.
CONSULTES
Quan contacteu amb mi per una obra, si us plau inclogui:
• El títol de lobra.
• La ubicació.
• Si us interessa una obra original o una edició.
• Qualsevol pregunta sobre dimensions, materials, tramesa o presentació.
• El context previst per a l'obra, si escau.
Serà un plaer facilitar-vos més informació i comentar-ne les possibilitats.
REFLEXIÓ FINAL
La meva obra és una invitació a una pausa, a observar amb deteniment ia mantenir obert a la incertesa.
Si alguna de les meves pintures desperta una sensació de reconeixement, inquietud, curiositat o reflexió serena, el diàleg ja ha començat.